TERAPIA ESTRATÈGICA BREU AVANÇADA: UNA VISIÓ GENERAL DE LES INTERVENCIONS AMB ELS TRASTORNS ALIMENTARIS PER EXEMPLICAR COM FUNCIONEN LA TEORIA I LA PRÀCTICA

Aquest article pretén introduir alguns dels aspectes centrals de l'evolució que ha experimentat la teràpia estratègica breu al Centro di Terapia Strategica d'Arezzo, Itàlia, cap a estratègies terapèutiques avançades que difereixen del model original de Palo Alto. (Fisch, Weakland i Segal, 1982; Watzlawick, 1978; Watzlawick, Beavin i Jackson, 1967; Watzlawick, Weakland i Fisch, 1974). Ens centrarem en com el concepte d'autoengany és central per a la formació i la persistència dels trastorns psicològics; i com l'ús de lògiques no ordinàries i la comprensió del sistema perceptiu-reactiu de l'individu són d'importància clau per resoldre aquests trastorns, permetent al terapeuta guiar el pacient cap a una solució eficaç i eficient.

En lloc d'intentar descriure i incloure el corpus teòric que subjau a la teràpia estratègica breu, hem optat per exemplificar alguns conceptes focals que connecten la teoria amb la pràctica, i viceversa, presentant l'esquema d'alguns protocols terapèutics ideats per resoldre els trastorns de l'alimentació que poden ser dissenyat específicament per a cada pacient.