D'un cor trencat a un cor obert: com superar la malaltia amorosa

"Si mireu prou bé el vostre problema, trobareu que sou part del problema".
Així Arthur Bloch anticipa amb una manera notablement aguda d'observar un fenomen tan discutit com el problema de la malaltia amorosa. L'amor potser més que qualsevol altra experiència, posa en marxa imaginacions, pensaments, principis complexos i sovint impredictibles... una combinació d'emocions i raó, entre impulsivitat i voluntat.

«Què puc fer?».
«Un moment d'infern, només vull desaparèixer»

La Claudia comença en teràpia. "Quan, abraçant-me, em va xiuxiuejar que malgrat els seus llargs esforços i mil reflexions ja no podia estar amb mi. Vaig sentir una sensació d'incredulitat en les seves paraules. Feia mesos que estava atrapat en la nostra relació i el va fer caure, es va sentir com un fracàs per no poder coronar una vida amb mi».

«Ara, què m'espera doctor?!?»
«No pot ser, estàvem més que preparats per prometre estar junts per sempre. Fins i tot havíem jurat lleialtat eterna».

Són paraules de la Claudia, una noia de trenta anys, que veu com el seu futur es dissol sense possibilitat d'una explicació racional i satisfactòria.
La incredulitat representa un refugi per al cor, tal com va dir Ludwing Wittgenstein "cap explicació hipotètica em pot tranquil·litzar sobre l'amor". Comença el dolor, tan fort i poderós que sembla fer esclatar el pit... demanant perdó.

Què passa en una noia com la Claudia, capaç de superar coses molt difícils de la seva vida, de no poder utilitzar més els mateixos recursos emocionals? Aquells mateixos recursos que li van permetre processar la mort del seu pare? Per què estàs tan desequilibrat i difícil quan t'has de recuperar d'un amor que ha anat malament? Per què fallen els mateixos mecanismes que ens fan superar qualsevol tipus de repte que ens presenta la vida i, jo afegiria, miserablement quan algú ens trenca el cor?

Malauradament, quan el teu cor s'ha destrossat, els mateixos instints en els quals confiaves et guiaran cap a la solució equivocada. Simplement no pots confiar en el que et diu el sentiment.

La literatura científica suggereix que la persona amb el "cor trencat" té una comprensió clara de per què s'ha acabat una relació, tot i que la mera afirmació "ja no t'estimo" és estrictament rebutjada.
És com si un cor destrossat creés un dolor tan emocional que també pot transportar la ment al mateix drama. És aquesta dinàmica la que sembla tan forta que fins i tot una dona jove -raonable i mesurada- com la Clàudia, imagina misteris i il·lusions on no existeixen.

La seva por és la de no poder recuperar-se, de veure un futur fosc i solitari, de no poder tenir fora d'ell uns amors tan veritables i apassionats, tal com expressa clarament l'aforisme de Pablo Neruda "Pensar que tinc, sentir que L'he perdut.
Sent la nit immensa, més immensa sense ell".

La Clàudia sent que, literalment, està perdent el control de la seva vida a causa d'un dolor tan intens que se sent posseïda per ell. Repassa mentalment aquesta frase "Ja no t'estimo", tamisant per la teva ment cada petita pista irrellevant a la qual aferrar-te amb totes les esperances... que no pot trobar. La ment de la Clàudia menteix. L'enganya a una caça de fantasmes sense instruccions.

Hi ha una raó per la qual seguim caient d'un conill a un altre, tot i que sabem que ens fa sentir pitjor. És una batalla perduda des del principi, nosaltres mateixos som vencedors i vençuts.

Il intent de solució de Clàudia està representada per evitar el dolor. La Clàudia no suporta patir, però continua idealitzant el seu amor. Vol recuperar a qualsevol preu la situació anterior de parella, que l'altre, evidentment, ja no vol. Negar-se a aquest dolor equival a no acceptar la nova situació. Clàudia, voldria extorsionar del seu cor, les paraules tràgiques d'aquella nit, per poder tancar només els somriures, els moments despreocupats, els petons apassionats i les promeses d'amor etern com un tresor tancat en triple lliurament. Però el dolor en aquests casos no es pot evitar com suggereix el gran poeta nord-americà Robert Frost "Si vols sortir del dolor l'has de passar" en cas contrari la sentència serà mantenir-la i augmentar-la.

En el nostre model d'intervenció, diverses tècniques ens ajuden a facilitar aquest procés, per tal d'evitar qualsevol enduriment patològic:

• Permeteu-vos el dolor per superar-lo; «Alliberar l'arsenal del patiment, passar pel dolor, la història, les emocions destructives... deixar-se patir per deixar que el dolor s'assenti».
• Galeria de records; “Utilitzar l'escriptura com a capacitat per curar ferides afectives. Per expulsar aquell dimoni que agafa els nostres pensaments”.
• Reconstrueix a partir de les runes; "Reconstruir-se, deixar enrere les runes d'una vida que ara ha esclatat". Reestablir qui som.
  Per curar aquest cor aixafat, cal identificar els buits que absorbeixen els dies i després omplir-los amb dificultat un tros a la vegada; d'altra banda, Roma no es va construir en un sol dia!

La prova concreta de tot el viatge amb la Clàudia es pot representar amb la imatge d'ella, de la mà, amb la seva nova parella a la sala d'espera mentre esperava ser trucada... Transformar un cor trencat en un cor obert, només cal ser grans mariners i explicar les ferides del nostre cor per poder agafar el vol en l'immens blau de la nostra nova vida!

Dra. Francesca Lecce (Psicoterapeuta i Investigadora Oficial del Centre de Teràpia Estratègica)

Bibliografia
Nardone G., Muntant el teu propi tigre, 2003, Ponte alle Grazie
Nardone G., Salvini A., El diàleg estratègic, 2004, Ponte alle Grazie
Nardone G., Balbi E., Navega pel mar sense saber el cel, 2008, Ponte alle Grazie
Muriana E., Verbiniz T., Psicopatologia de la vida amorosa, 2010, Ponte alle Grazie