Els efectes terapèutics de l'escriptura. Aplicacions en psicoteràpia estratègica breu

Imagineu un full de paper en blanc, un bolígraf i pensaments amuntegant la ment. El full en blanc esdevé un espai, un lloc, un moment; la ploma es converteix en veu i els pensaments surten en forma de paraules i frases. Comença així un diàleg íntim, un moment perfecte fet de silencis i sorolls, els de les emocions que hi ha ara: negre sobre blanc. Aquell estrèpit emocional que va ensordir la resta es fon en la pàgina en blanc i el volum de la ment disminueix. Fernando Pessoa va descriure aquest procés així: “si escric el que sento és perquè, fent-ho, baixo la febre de l'oïda”.

Eficàcia terapèutica de l'escriptura
S'atribueix la recerca més important sobre l'escriptura autobiogràfica, definida posteriorment com a expressiva William James Pennebaker, un sociòleg texà que va començar a observar aquest fenomen gairebé per casualitat. El seu primer estudi va implicar dos grups d'estudiants que narraven el seu trauma més important amb llapis i paper durant almenys quinze minuts al dia i durant almenys tres dies consecutius.

El primer grup hauria d'haver-ho fet descrivint només els fets ocorreguts, el segon hauria d'haver combinat la descripció dels fets amb la de les emocions associades a ells. Un tercer grup -el grup control- tenia la tasca de descriure, de la mateixa manera, un tema neutre com ara les sabates o la seva habitació. Es demanava a cada participant que escrigués immediatament, com si el llapis no es desprengués mai del paper, i que suspengués qualsevol forma de judici sobre l'estil, l'ortografia o el vocabulari escollits durant tot el temps de la sessió.

Els resultats d'aquesta primera observació van ser prometedors, ja que el nombre de visites mèdiques sol·licitades pels estudiants del segon grup d'escriptors -el nombre monitoritzat en els mesos previs i posteriors a les sessions de narrativa- havia experimentat un descens estadísticament significatiu. Els investigadors van plantejar la hipòtesi que en els subjectes que havien narrat, a més dels fets, les emocions associades al trauma, es reduïen una mica les alteracions de caràcter psicosomàtic.

Així va començar una llarga línia de recerca que va posar de manifest, entre molts, aquests efectes de l'escriptura autobiogràfica: prevenció de trastorns psicosomàtics, reducció dels símptomes intrusius i evitants del trastorn per estrès postraumàtic, augment de les defenses immunitàries, millora de l'estat d'ànim en el llarg període. A més, l'escriptura ens permet tornar a atribuir significats a esdeveniments importants de la vida i reubicar moments i emocions doloroses del passat.

Usos i funcions de l'escriptura en teràpia breu estratègica. Escriu al canal
Quan sents una ràbia forta o un dolor profund, la narració et permet crear el banc que porta el camí correcte al flux d'emocions. És el cas de les traïcions, les separacions, les decepcions relacionals, professionals i familiars. Fins i tot l'elaboració d'un dol, en el seu moment -per tal de no entorpir el curs natural d'una legítima i necessària evolució emocional- pot ser ajudada per l'ús d'algunes tècniques d'escriptura.

Escriu per gestionar l'ansietat
Algunes formes d'ansietat es poden gestionar amb l'escriptura: en particular, la teràpia breu estratègica utilitza el que s'anomena "quadern de registre" en el tractament dels atacs de pànic. Es demana a la persona que ompli un formulari especial just en el moment de l'atac; d'aquesta manera l'acció d'escriure allibera el subjecte del control disfuncional del seu estat psicofisiològic i permet que els símptomes d'angoixa tornin a paràmetres acceptables. Això passa gràcies a aquests pocs minuts de concentració dedicats a la realització d'una tasca concreta.

Escriu per superar el trauma
En el tractament del trastorn d'estrès postraumàtic, es suggereix l'ús de l'escriptura elevant la persona al "director" d'una pel·lícula que durant molt de temps no ha pogut veure. En el paper de narrador, podrà seleccionar personalment les escenes i els fets a explicar, recordant -cada vespre- afegir detalls a la seva pròpia història.

Aquesta tècnica produeix alguns efectes importants com el d'exterioritzar, és a dir, fer sortir allò que ha quedat atrapat en el sentiment de la persona. Gràcies a la integració entre records sensorials i emocionals, la narració del trauma torna a connectar determinades zones del cervell i repetir aquest exercici cada vespre ajuda a una adaptació als continguts traumàtics que debilita la càrrega emocional. Finalment, concloure la pel·lícula en tots els seus detalls permet reubicar el trauma en el passat com en un autèntic ritu de pas.

La persona supera així el moment en què, per intentar no reviure el trauma, va quedar immersa i atrapada en una sorra en moviment feta de flashbacks, malsons i evitacions patològiques.

Escriure per subvertir mecanismes mentals disfuncionals
Moltes de les indicacions que en una teràpia estratègica breu s'orienten al desbloqueig d'alguns mecanismes disfuncionals, es prescriuen per escrit. Escriure és una acció concreta i el que és tangible és sovint més incisiu i significatiu, també amb l'objectiu d'un aprenentatge que condueixi al canvi terapèutic.

Per concloure, és bo recordar fins a quin punt l'acció d'escriure requereix una creativitat constitutiva que activi les nostres connexions neuronals i processos tan íntims i profunds els efectes beneficiosos dels quals no haurien de despertar sorpresa.
Com va argumentar Max Frisch: "Escriure és llegir dins d'un mateix"

Dra. Cristina Di Loreto (Psicoterapeuta i Investigadora Oficial del Centre de Teràpia Estratègica)

Bibliografia:
Cagnoni F., Milanese R. (2009) Canviant el passat. Superació d'experiències traumàtiques amb teràpia estratègica. Ponte alle Grazie, Milà.
Pennebaker JW, Kiecolt-Glaser J. E Glaser R. (1988), Divulgació de traumes i funció immune: Implicacions per a la salut per a la psicoteràpia, "Journal of Consulting and Clinical Psychology", 56, 239-245.
Pennebaker, JW i Susman, JR (1988). Divulgació de traumes i processos psicosomàtics. Ciències socials i medicina, 26, 327-332.
Petrie K., Booth R., Pennebaker JW, Davison KP i Thomas MG (1995), Disclosure of trauma and immune response to a hepatitis B vaccination program, "Journal of Consulting and Clinical Psychology", 63, 787–792.